Conclusió

Al final, podem dir que ha estat una experiència meravellosa poder fer aquesta assignatura i fer el treball amb les meves companyes, ja que gràcies al nostre treball de les DEAS hem pogut aprendre molt.

Per una altra banda, és important remarcar que amb aquesta assignatura vaig poder detectar les dificultats que tenien els infants a la meva classe i així donar-los un suport adequat a cada un d'ells, també va ser interessant posar en pràctica les diferents estratègies que hem practicat a la classe, com la cohesió de grup, aprenentatge cooperatiu...

Crec que he après molt i estic orgullosa d'haver cursat aquest curs, ja que trob que és molt important conèixer les diferents característiques d'un mestre de suport i com funciona dins de l'aula.

ALTES CAPACITATS

Els nens amb altes capacitats estan majoritàriament oblidats pels mestres, ja que són alumnes que fan les tasques de pressa i quasi sense errors per què el seu coeficient intel·lectual és molt més alt que el d'una altra persona. Els mestres presten ajuda a altres alumnes amb dificultats d'aprenentatge, però el que no veiem és que aquests nens necessiten més de nosaltres per a poder sentir-se millor.

Aquests alumnes són diferents dels altres com he dit abans són nens que acaben la feina molt més ràpida i després s'avorreixen a la classe, per tant fa que els alumnes perdin la motivació de l'explicació.

Per aquest motiu és difícil que dins d'una classe tots segueixin el mateix ritme, per què cada un té diferents capacitats, per aquest motiu a aquests nens se'ls hi ha de tenir preparada una feina extra, que sigui engrescadora i dinàmica i perquè pugui avançar en el seu aprenentatge, però també com a futura mestra crec que se li ha de prestar una atenció adequada per satisfer totes les necessitats.

DEAS

Nosaltres vàrem realitzar el treball sobre les Deas, i a la nostra exposició vam explicar una actuació que faríem, per aquest motiu crec que un nin amb dislèxia pot participar activament a totes les activitats proposades, ja que no necessiten una gran adaptació per què són activitats per a tot l'alumnat. 

Us deix l'activitat que vam exposar:

Racó de memòria: El que es pretén treballar a aquest racó és la memòria a curt termini. Ho plantejarem mitjançant jocs, per fer que siguin més atractives i els alumnes es motivin.

• Memory: Aquesta activitat consistirà a fer parelles de paraules o d'imatges. Hauran d'ajuntar una carta on aparegui una imatge i una altra amb el nom d'aquesta. Hi haurà una segona versió on hauran d'unir imatges amb frases que expliquin el que està ocorrent a la imatge.

• Recorda l'ordre: La segona activitat del racó consistirà en què els alumnes hauran de recordar la seqüència en què apareixen les paraules, les hauran de dictar de forma oral. Farem el mateix fent servir imatges. D'aquesta manera ja hauran de pensar per relacionar la imatge amb el seu nom.

Racó d'escriptura: L'objectiu d'aquest racó serà practicar la part de l'escriptura. Ens centrarem en les grafies i en la relació entre fonema-lletra.

• Creació de paraules amb xapes: El que volem practicar aquí és la creació de paraules fent ús d'un material manipulatiu com són les xapes. Aquestes xapes tindran escrita una lletra dedins, i el que hauran de fer és crear el màxim de paraules possibles durant el temps que romanguin al racó; després faran el mateix però utilitzant les xapes de síl·labes.

• Què ocorre aquí?: Cada nin trobarà una fitxa amb una imatge i haurà d'explicar que està passant. A un nin amb dislèxia li podrem posar algunes pistes que facilitin l'escriptura.

Racó de lectura: Aquest serà el racó on es practiqui la lectura. Ho farem utilitzant texts sempre realistes i funcionals.

• Endevinalles, embarbussaments, receptes i notícies. Hem seleccionat aquests tipus de textos, ja que creiem que són textos funcionals i que es poden adaptar perfectament al moment que els vulguem treballar. L'activitat serà lliure, és a dir, cada nin podrà triar el text que vulgui treballar. Cada text tindrà una forma diferent de treballar la seva comprensió. Per exemple, a la recepta, haurem d'encerclar les paraules que siguin ingredients, entre d'altres. El que haurem de fer amb la notícia, és llegir els fets i ordenar-los segons en l'ordre que han ocorregut.

• Relacionar imatges amb el text. Aquesta segona activitat serà treballada mitjançant les imatges de diaris, revistes i d'altres mitjans de comunicació amb suport visual. A un costat tindrem imatges i a l'altre estaran els seus peus de fotografia retallats. Els nins hauran de trobar els peus de foto que corresponen a cada imatge, i aferrar les dues parts a una cartolina.

Racó d'escoltar i parlar: Treballarem la part oral i la part d'escolta a un mateix racó.

• Recordes el que has escoltat? Treballarem a aquesta activitat la capacitat d'escolta i el nivell d'atenció. Els hi contarem una història que ells coneguin i després entre tots ho hauran d'anar narrant, intentant recordar el que han sentit prèviament. La mestra supervisarà aquesta activitat en tot moment i la dirigirà.

• Què faries? Dins d'una bossa ficarem papers amb diferents situacions escrites. Per parelles hauran de treure un paper i tindran uns minuts per preparar un petit diàleg que després hauran de representar. Faran una primera part preparada i una segona on la mestra intervindrà i farà un petit canvi a la situació i els nins hauran de tenir capacitat de reacció, i saber improvisar el que diran.

TDHA

En el treball que van presentar les nostres companyes ens van explicar que els nins amb TDAH es caracteritzen per la seva impulsivitat, però també tenen bastants dificultats a l'hora del llenguatge, com memorització de textos o d'ordes, dificultats d'atenció...

En aquesta exposició vàrem veure com els nens amb TDAH poden fer feina cooperativament amb diferents nivells de dificultats sempre i quan les activitats siguin inclusives. Les activitats que hem de crear com a mestres han de ser engrescadores i molt dinàmiques per a què el nin no perdi el fil.

DISCAPACITAT VISUAL

Avui en dia hi ha molts d'alumnes amb dificultats, però una d'elles és la discapacitat visual. No tots tenen el mateix problema de ceguesa, sinó que hi ha molts d'infants que poden veure els contrastos de la lluminositat. Per aquest motiu és molt important integrar a aquest alumnat, ja que són nens com tots els altres i els hi han de donar tota l'ajuda necessària per a poder superar les dificultats que tenguin.

En els centres seria molt important rompre algunes barreres arquitectòniques per a què l'alumne es pugui moure en total llibertat, també és important que a l'aula se'l permeti la participació i el progrés del seu desenvolupament educatiu. Ja que un nen amb ceguesa pot participar activament amb tot l'alumnat, a part de fer tasques conjuntes per a la cohesió de grup.

Per acabar, jo crec que és molt important la sensibilització del grup-classe, ja que així podria ajudar a tots els companys a respectar a persones que tenen alguna dificultat.

DISCAPACITAT AUDITIVA

Un alumne amb discapacitat auditiva s'ha d'incloure perfectament dins de l'aula, ja que és un alumne més i tampoc se l'hi ha de tractar diferents.

Jo crec que una cosa important dins de la classe és fer una sensibilització per a tot l'alumnat. Aquesta sensibilització ens serveix per què els alumnes de l'aula coneguin algun dels sistemes de comunicació com la dactilologia, el llenguatge de signes...

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Com per exemple la comunicació, la vida a la llar, habilitats acadèmiques.

És molt important treballar l'autoestima, donar-los seguretat en si mateix i que pugui descobrir els seus sentiments i les seves emocions. Una bona manera de treballar les emocions és a partir d'activitats de cohesió de grup, i així parlar obertament sense vergonya de com se senten a diferents situacions.

TRASTORNS DE COMPORTAMENT

Aquests nins solen ser emocionalment inestables, per aquest motiu com a mestres hem de saber quines són les causes d'aquestes emocions i per què produeix les diferents conductes agressives.

El més important per aquests nens és que hem de treballar activitats que se centrin amb les seves emocions i amb el seu estat d'ànim, ja que tots els alumnes han de ser feliços sense cap preocupació. També, és important que el mestre intervingui de manera adequada i en el moment del conflicte perquè ell pugui reflexionar sobre els seus actes, i així arribar a una resolució conjunta.

ALUMNES HOSPITALITZATS

Les meves companyes varen fer l'exposició sobre els alumnes hospitalitzats i com rebien l'educació adequada sense estar dins d'una aula ordinària.

Trobam molts d'alumnes que a causa de la seva malaltia necessiten una assistència mèdica i per aquest motiu no poden assistir a l'aula i per tant per poder seguir en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge es creen aules dins de l'hospital.

Aquestes aules fan que els nens es relacionin entre ells i que aprenguin mitjançant els seus interessos. Aquesta dinàmica es millora entre la relació de la família, els nins, els mestres..., ja que poden assistir tots aquells nens que vulguin o també tenen la lliure elecció de no assistir a classe.

Les meves companyes varen realitzar una piràmide alimentaria i aquesta activitat pot ajudar als alumnes a reconèixer quins són els aliments principals de la nostra alimentació i quins són els menys adequats com per exemple els dolços. Ells podrien parlar sobre els aliments que mengen i poder fer una refacció.

DISCAPACITAT MOTÒRICA

Amb aquest vídeo podem fer una reflexió de com moltes persones veuen i tracten diferents a les persones amb alguna discapacitat, però en realitat ells necessiten la mateixa companyia que tots els altres nens.

Necessiten que la gent l'estimin, que estiguin pendents d'ells. En aquest curtmetratge es veu com una nena, que no coneix de res al nou nen de la classe intenta que ell participi amb tot allò què li agrada fer.

Feia que movia els braços, que jugàs a futbol i molt més. Aquesta inclusió és la que necessitem per tota la comunitat educativa.

Tema 5. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

M'ha paregut molt interessant, l'exposició de treballs de tota la meva classe, ja que entre tots hem après sobre les necessitats educatives que tenen els alumnes, hem pogut veure quines activitats són més adequades per cada alumnat, per exemple nosaltres, les del meu grup vàrem crear racons que servirien per a tota una classe, sense cap dificultat per a l'alumnat.

És important remarcar que totes les activitats presentades, un alumne amb dislèxia les podia fer sense cap problema.

Tema 4. L'aula centre de la intervenció

L'aula és el lloc més important en la intervenció de l'alumnat, ja que dins de la classe és on l'alumne passa la majoria de les hores del seu dia.

Per aquest motiu hem de crear classes dinàmiques, engrescadores, lúdiques i per a tot l'alumnat, ja que és molt important que les classes estiguin adaptades a qualsevol alumne i així pugui participar sense problemes.

També podem dir que hi ha diferents estratègies per a poder treballar dins de l'aula, com la cohesió de grup, els racons, els treballs cooperatius. Totes aquestes estratègies ens serviran per fomentar un bon clima dins l'aula i per tant això ens donarà lloc a un bon clima de feina.

Els mestres han de poder crear aquests climes de feina, però sense la seva intenció no hi haurà res a fer.

Però tal com dic que aquest mestre ha d'estar pendent de l'alumne amb dificultats, també ho ha d'estar pendent dels altres, ja que el suport és molt important per a tots els alumnes.

Tema 3. Intervenció a nivell de centre

Cada centre elegeix com organitza el seu suport dins les seves aules, jo crec que és molt important aquest tema, ja que el suport ha de ser present a la majoria d'hores. Ara estic fent les pràctiques a un centre de primària de Palma, les faig a primer cicle, i t'adones que la majoria d'alumnes necessita suport per poder adquirir els coneixents bàsics.

Els mestres de primer necessiten gent dins de l'aula, ja que la ràtio d'alumnes és molt elevat i no es pot estar pendent de cada alumne en particular, per aquest motiu el que té més dificultat no estaria tan atès com pot estar amb un mestre de suport.

Tema 2. Alguns plantejaments claus per a la intervenció

En tot moment el mestre ha de conèixer el concepte d'infant, ja que és molt important allò que és capaç de fer el mateix alumne mitjançant les seves experiències prèvies.

També és important saber que aprenen per aquest motiu podem emprar l'avaluació, ja que és un mètode d'orientació per a l'alumnat d'allò que ha après o que està aprenent durant tot el seu procés per això és important fer autoavaluacions.

Per tant, amb aquests dos conceptes tot mestre ha de crear una escola inclusiva, on tot l'alumnat depenent de les seves dificultats pugui participar, ser present i progressar en el seu desenvolupament.

Tema 1. La normativa legal vigent

La LOMQUE

La primera frase de la Lomque diu "L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país" aquesta frase ja no parla d'una escola inclusiva, si no d'aquella escola que arribaran a dalt els que són els millors de la classe.

Amb aquesta llei ja estem fent una segregació per aquells alumnes que presenten una dificultat d'aprenentatge. Per aquest motiu com a mestres, hem d'acceptar a tots els nostres alumnes i cada un amb el seu ritme d'aprenentatge i així aplicant un model competencial. Que és la perspectiva pedagògica i curricular centrada en les possibilitats.

DEURES A CASA?

Els deures en la seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear, per aquest motiu els deures han de ser d'una quantitat determinada. Per tant, han de ser tasques motivadores per als nens, no ser causa de discriminació i no usar-se mai com un càstig.

Des del meu punt de vista, els deures no es deuen posar cada dia, per exemple podríem donar una petita tasca d'experimentació, o de recerca per a què facin a casa.

Fer deures té aspectes positius:

• Afavoreixen el desenvolupament del nen.
  
  
• Reforcen l'aprenentatge que té lloc a l'aula.
  
  
• Ajuda a crear l'hàbit del treball i de l'estudi.
  
  
• Promouen l'autonomia i la implicació dels nens en l'aprenentatge.
  
  
• Són adequats per als aprenentatges que es basen en la repetició i la pràctica (la lectura, el càlcul o la gramàtica).
  
  
• Serveixen per connectar el context escolar amb la vida quotidiana.

L'AUTOAVALUACIÓ MOLT IMPORTANT PER ELS INFANTS

L'avaluació és un element molt important en el centre educatiu, però tal com va dir na Neus Sanmartí a la seva conferència, no simplement serveix com una qualificació numèrica, sinó que és una manera en què els alumnes poden veure el seu progrés en tot moment, i així ens serveix per saber que han après a cada moment.

L'avaluació també s'ha d'emprar com a mitjà d'autoavaluació, per què així els alumnes poden detectar si necessiten millorar algun aspecte, per aquest motiu no s'ha de pressionar amb la nota numèrica sinó amb el seu progrés i les seves deficiències, ja que com a mestres és allà on hem de detectar les dificultats i poder ajudar a tot l'alumnat.

PARES I ESPECIALISTES

Els pares i els especialistes estan molt lligats a l'educació d'aquest nen o nena, és important la intervenció de tots dos. Els pares tenen una preocupació molt gran a un principi, quan saben que el seu fill té una dificultat, per aquest motiu els pares passen per diferents etapes, primer la de negació, ja que cap pare en un principi creu que el seu fill tengui una dificultat. Més endavant ve l'acceptació del problema.

En aquest moment és quan els pares demanden l'ajuda dels especialistes principalment per ajudar al seu fill. Per aquest motiu és molt important que hi hagi una bona relació entre les dues Parra perquè l'infant satisfaci els objectius establerts durant el seu dia a dia.

MODEL DE SUPORT A LA MEVA CLASSE

El model de suport a la meva aula és un tipus inclusiu en quasi tot moment, jo estic a una classe de primer de primària. La mestra de suport és la que ve a la nostra classe, la majoria de dies no surt de l'aula, però quan surt es fa d'una manera diferent.

Algun dia a la setmana el que es fa són els desdoblaments, aquests grups no estan formats per tots aquells nens amb dificultats. Si no que són grups heterogenis. Aquests desdoblaments es fan perquè l'aprenentatge sigui més significatiu, ja que es fa amb la meitat de la classe, i això suposa és grups reduïts.

TEL

Ens van visitar un nin i la seva mare i ens van explicar la dificultat que tenia i com s'ha desenvolupat en el dia a dia. Primer ens van explicar que quan es van adonar d'aquest Trastorn específic del Llenguatge, aquest nin era molt petit però de seguida la seva mare es va posar en marxa i va començar a cercar ajudes.

Actualment aquest al·lot està fent 4t ESO, això ens vol dir que gràcies a la constància i una gran ajuda es pot anar superant els petits obstacles que apareixen.

Per aquest motiu, amb aquesta xerrada, volia fer una reflexió sobre un nin que tenc dins de la meva classe. Aquest nen té 7 anys i ja està diagnosticat, no és un cas molt greu però la comprensió i l'expressió tant oral com escrita li dificulta el dia a dia.

Per una altra banda, és un nen molt actiu i molt xerrador, això fa que la dificultat no es vegi tan afectada, ja que és un nin molt participatiu i molt autònom, que no necessita la majoria de vegades suport. Però quan necessita conèixer el nom d'alguna paraula la demana sense cap problema. És un nin espectacular!

DOS MESTRES A L'AULA O DESDOBLAMENT?

En la meva opinió crec que és molt millor que hi hagi dos professors dins l'aula, ja que si es comencen a separar els alumnes, es poden sentir diferents de la resta, també entre ells poden compartir moltes més experiències dins de la classe, com per exemple l'explicació d'una activitat oberta que pot tenir diferents solucions o bé diferents camins per dur-la a terme.

El principal objectiu és que els alumnes millorin progressivament amb el seu aprenentatge, cada un al seu ritme i sense obstacles en l'ensenyament. Per una part tenir dos docents dins de l'aula pot ajudar a millorar aquest aprenentatge per a tots els alumnes, tant els que necessiten suport com els que no. Tots estan coberts per un suport, tant sigui del tutor/a o el mestre/a de suport.

El més complicat és la planificació conjunta dels dos docents, ja que han d'estar dispostos a cedir a crítiques o opinions.

Per una altra banda, a part dels dos mestres dins l'aula, els desdoblaments no són tan mala idea, per exemple en el col·legi on estic fent pràctiques els desdoblaments són totalment inclusius, ja que són grups heterogenis. Les dues mestres que participen en aquests desdoblaments es coordinen amb la tutora per fer el mateix que el que fan dins de l'aula. Així una sola mestra té un grup més petit en el que pot estar pendent d'ell sense cap problema.

Encara així, en la meva opinió és molt millor tenir dos mestres dintre de l'aula, ja que garanteixen un millor suport per tot l'alumnat.

CLIMA ESCOLAR

El clima escolar és un factor que influeix a vegades condiciona significativament en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Les aules amb major clima de convivència es treballa d'una manera efectiva i és una aula on el treball flueix amb més facilitat i on l'alumnat es compromet amb el seu aprenentatge.

L'ESCOLA INCLUSIVA

Com a futurs docents hem de crear una escola diferent la qual pugui participar tot l'alumnat, hem de crear una escola inclusiva. Una escola que ens ha de permetre l'educació actual.

Per aquest motiu hem d'oferir una educació de qualitat a tots els infants, sense cap distinció de la discapacitat, raça o qualsevol altra diferencia. Han de poder tenir l'oportunitat de ser membres de la classe ordinària i aprendre dels seus companys i dins de la mateixa aula.

Per aquest motiu els mestres hem de fer possible les tres P. Presència, participació i progrés.

Presència → Perquè una aula i un centre siguin inclusius, hi han de ser tots els alumnes, siguin quines siguin les seves característiques personals.

Participació → No només hi han de ser presents , sinó que ha de participar d'acord amb les seves capacitats i característiques en les mateixes activitats que la resta dels seus companys.

Progrés → No només hi han de ser i participar, sinó que tots els que ho són han de poder progressar en el seu aprenentatge, cadascun dins el seu màxim de les seves capacitats d'acord amb les seves característiques.

Les TIC, NOVA EINA PER APRENDRE

Actualment les TICS s'han convertit en un mitjà necessari per a la nostra societat, podem observar com l'ús eficient de les noves tecnologies apareix a tot arreu i per a totes les coses, sigui en l'àmbit que sigui. Per treballar, per fer la compra per internet i per a moltes altres coses que ni imaginem, per això, nosaltres analitzarem aquestes noves tecnologies de la informació i comunicació en el sistema educatiu com a recursos i ajudes per complir els objectius curriculars tant per als alumnes com per als docents, prestant sempre especial atenció a la diversitat en definitiva, per a tota la societat educativa en si.

Encara més en el nostre entorn educatiu, ja que és un mitjà en el qual ens mostra coneixements. Aquesta informació que ens donen les TICS ajuden a construir el seu món cognitiu.

Aquestes tecnologies per a què es fomentin en un entorn educatiu, necessiten un canvi pedagògic dels docents, s'ha de canviar el mètode tradicional i aplicar noves metodologies amb l'ús de les TICS.

De cada dia més les TICS s'apliquen a l'aula, als nens se'ls hi presenta com una motivació per a aprendre i l'adquisició de coneixements. Les TICS fan que l'alumne pugui participar, interactuar, ser més autònom sobre la creació de nous aprenentatges.

A l'escola, van venir dues persones a explicar-nos exactament com van introduir les TIC en el seu centre. Des del meu punt de vista la innovació sempre ajudarà a l'alumnat a aprendre noves coses, ja que se li pot presentar amb un nivell de curiositat i que ells mateixos facin la recerca d'informació.

A part el mestre ha d'adquirir coneixements, per a poder aplicar-lo duna manera adequada a les classes, ja que les TICs no han de ser com un llibre, sinó que ha de ser una eina diferent.

EL TREBALL COOPERATIU

El treball cooperatiu és una eina molt interessant per a posar-la en marxa a les aules de primària, ja que primer de tot els hi donam una responsabilitat a tot l'alumnat sobre el seu treball o la seva recerca d'informació.

És important que el mestre faci grups heterogenis, perquè tot l'alumnat estigui atès per igual i tenguin les mateixes possibilitats que els altres. També seran importants els rols de cada alumne dins del grup i les normes que han de respectar.

Per una altra banda, a la nostra classe va venir n'Albert Riquelme ens va explicar la importància dels grups cooperatius i la forma com es treballa. Podríem dir que si tenim algun alumne amb alguna dificultat, se l'hi donaria aquell rol on ell estigués molt més segur. I així poder participar tots junts.

Concepte d'infant.

Consider que el concepte d'infant l'ha de conèixer tot el professorat, per jo l'infant ha de ser capaç, competent, actiu i amb curiositat amb ganes d'aprendre i relacionar-se amb el seu entorn i amb els altres.

Sempre és important que l'alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge i sempre hauríem de partir dels seus interessos, les seves emocions i les seves experiències.

El mestre ha de ser un guia per a tots els alumnes, perquè ells mitjançant els seus coneixements i les seves experiències puguin iniciar el seu aprenentatge, a part també el mestre deu respectar els ritmes individuals de desenvolupament de l'alumnat.

UNA PRESENTACIÓ DE MANERA DIVERTIDA.

Ha classe vam emprar el Padlet, al principi no sabíem per a què el faríem servir, però d'un moment a un altre va ser una forma molt divertida i didàctica per a la presentació de tot l'alumnat de l'assignatura.

Jo crec que aquesta activitat es pot duu a terme a l'educació primària, principalment a segon i tercer cicle, ja que tenen les nocions bàsiques de la lectoescriptura. Una part molt important d'aquesta dinàmica és la participació de tot l'alumnat. Per exemple l'alumne es pot expressar sense cap problema i així es pot descriure lliurement, aquesta activitat servirà perquè tot l'alumnat es conegui sense cap exclusió.

Jo crec que és molt important que els alumnes es coneguin entre ells, ja que a les nostres classes ningú ha de ser invisible, tots els alumnes formen part de la nostra comunitat educativa i entre tots han de participar en totes les activitats.

APRENDRE JUGANT. ÉS UN BON MÈTODE?

La pregunta és, si podem aprendre jugant, jo crec que sí!

El que vam fer a classe va ser un Thatquiz és una activitat molt lúdica on el mestre prepara una sèrie de preguntes amb les seves respostes corresponents i els alumnes han de triar la resposta adequada.

Aquesta activitat ajuda a l'alumne en la seva participació dins l'aula o dins la classe, ja que incrementa la seva motivació, ja que pensa que és un joc i que ho ha de fer bé.

Per una altra banda, amb la poca experiència viscuda en el centre el Rafal Vell, a l'aula tenc una nina diagnosticada per causes personals, en realitat el que succeeix és que aquesta nina no es comunica, per què la majoria de vegades no vol parlar ni contestar a les qüestions de la professora.

Però quan vam fer un desdoblament a l'aula ens vam quedar un petit grup i vaig preparar un joc dinàmic per a practicar les sumes i les resten. En aquesta intervenció aquesta alumna va participar activament i vam poder veure que sabia desxifrar els nombres a part de conèixer les operacions bàsiques d'aritmètica (sumar i restar).

Per aquest motiu és més interessant preparar coses divertides als alumnes, ja que així augmentaran la seva participació de manera notable i podrem veure canvis en el seu procés d'aprenentatge.

ÉS IMPORTANT TENIR UNA AULA UEECO EN EL CENTRE?

La veritat que jo pens que no és important tenir una aula ueeco dins del centre educatiu, per què el suport no s'hauria de fer fora de l'aula. En tot cas el mestre o la mestra de suport hauria d'entrar a la classe, així ajudant a l'alumnat amb necessitat i també a la resta dels alumnes de la classe.

Però si encara així es vol continuar amb aquesta aula dins del centre, estaria molt bé, que s'anomenés d'una altra manera, com l'aula dels colors o l'aula de l'aprenentatge, ja que el nen allà no ha de fer coses diferents ha de poder aprendre tal com els seus companys. També és important que en aquesta aula no anés sols aquell alumne que té dificultats han de tenir la possibilitat de fer desdoblaments dins de la classe i així anar un grup heterogeni.

Presentació

Hola, jo sóc na Lluïsa aquest any he començat 3r de carrera i amb això també puc dir, que és el meu primer any de pràctiques, serà un quadrimestre ple de sorpreses i sobretot amb ganes d'aprendre de tot allò que vegi.

Estic fent l'assignatura d'Atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a l'escola.

Els meus objectius són:

• Aprendre diferents metodologies perquè tot l'alumnat pugui participar i progressar.
  
• Ser capaç de detectar les dificultats en una aula.
  
• Ajudar a tots aquells alumnes que ho necessitin.

En aquesta assignatura aprendrem les diferents dificultats que poden tenir els infants, a part de com hem d'actuar com a futurs mestres. Són temes molt interessants i aprofitosos pel nostre futur.