Tema 1. La normativa legal vigent

La LOMQUE

La primera frase de la Lomque diu "L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país" aquesta frase ja no parla d'una escola inclusiva, si no d'aquella escola que arribaran a dalt els que són els millors de la classe.

Amb aquesta llei ja estem fent una segregació per aquells alumnes que presenten una dificultat d'aprenentatge. Per aquest motiu com a mestres, hem d'acceptar a tots els nostres alumnes i cada un amb el seu ritme d'aprenentatge i així aplicant un model competencial. Que és la perspectiva pedagògica i curricular centrada en les possibilitats.

DEURES A CASA?

Els deures en la seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear, per aquest motiu els deures han de ser d'una quantitat determinada. Per tant, han de ser tasques motivadores per als nens, no ser causa de discriminació i no usar-se mai com un càstig.

Des del meu punt de vista, els deures no es deuen posar cada dia, per exemple podríem donar una petita tasca d'experimentació, o de recerca per a què facin a casa.

Fer deures té aspectes positius:

• Afavoreixen el desenvolupament del nen.
  
  
• Reforcen l'aprenentatge que té lloc a l'aula.
  
  
• Ajuda a crear l'hàbit del treball i de l'estudi.
  
  
• Promouen l'autonomia i la implicació dels nens en l'aprenentatge.
  
  
• Són adequats per als aprenentatges que es basen en la repetició i la pràctica (la lectura, el càlcul o la gramàtica).
  
  
• Serveixen per connectar el context escolar amb la vida quotidiana.

L'AUTOAVALUACIÓ MOLT IMPORTANT PER ELS INFANTS

L'avaluació és un element molt important en el centre educatiu, però tal com va dir na Neus Sanmartí a la seva conferència, no simplement serveix com una qualificació numèrica, sinó que és una manera en què els alumnes poden veure el seu progrés en tot moment, i així ens serveix per saber que han après a cada moment.

L'avaluació també s'ha d'emprar com a mitjà d'autoavaluació, per què així els alumnes poden detectar si necessiten millorar algun aspecte, per aquest motiu no s'ha de pressionar amb la nota numèrica sinó amb el seu progrés i les seves deficiències, ja que com a mestres és allà on hem de detectar les dificultats i poder ajudar a tot l'alumnat.

PARES I ESPECIALISTES

Els pares i els especialistes estan molt lligats a l'educació d'aquest nen o nena, és important la intervenció de tots dos. Els pares tenen una preocupació molt gran a un principi, quan saben que el seu fill té una dificultat, per aquest motiu els pares passen per diferents etapes, primer la de negació, ja que cap pare en un principi creu que el seu fill tengui una dificultat. Més endavant ve l'acceptació del problema.

En aquest moment és quan els pares demanden l'ajuda dels especialistes principalment per ajudar al seu fill. Per aquest motiu és molt important que hi hagi una bona relació entre les dues Parra perquè l'infant satisfaci els objectius establerts durant el seu dia a dia.

MODEL DE SUPORT A LA MEVA CLASSE

El model de suport a la meva aula és un tipus inclusiu en quasi tot moment, jo estic a una classe de primer de primària. La mestra de suport és la que ve a la nostra classe, la majoria de dies no surt de l'aula, però quan surt es fa d'una manera diferent.

Algun dia a la setmana el que es fa són els desdoblaments, aquests grups no estan formats per tots aquells nens amb dificultats. Si no que són grups heterogenis. Aquests desdoblaments es fan perquè l'aprenentatge sigui més significatiu, ja que es fa amb la meitat de la classe, i això suposa és grups reduïts.

TEL

Ens van visitar un nin i la seva mare i ens van explicar la dificultat que tenia i com s'ha desenvolupat en el dia a dia. Primer ens van explicar que quan es van adonar d'aquest Trastorn específic del Llenguatge, aquest nin era molt petit però de seguida la seva mare es va posar en marxa i va començar a cercar ajudes.

Actualment aquest al·lot està fent 4t ESO, això ens vol dir que gràcies a la constància i una gran ajuda es pot anar superant els petits obstacles que apareixen.

Per aquest motiu, amb aquesta xerrada, volia fer una reflexió sobre un nin que tenc dins de la meva classe. Aquest nen té 7 anys i ja està diagnosticat, no és un cas molt greu però la comprensió i l'expressió tant oral com escrita li dificulta el dia a dia.

Per una altra banda, és un nen molt actiu i molt xerrador, això fa que la dificultat no es vegi tan afectada, ja que és un nin molt participatiu i molt autònom, que no necessita la majoria de vegades suport. Però quan necessita conèixer el nom d'alguna paraula la demana sense cap problema. És un nin espectacular!